El passat 12 de gener la tragèdia va esclatar a Haití arrel d’un devastador terratrèmol que va assolar el país. La Joventut Socialista de Catalunya expressa la seva esperança en que els esforços d'ajuda siguin capaços de reduir i minimitzar la pèrdua de vides i la misèria derivades de la catàstrofe. Els ciutadans del món han respost amb valentia i suport, però Haití requerirà d’un compromís sostingut de la comunitat internacional per tal de reconstruir-se. Només la pressió permanent de la ciutadania s'encarregarà d'obligar els governs per dur a terme una política exterior solidària amb el país. El món li deu a Haití un deute històric.

 

Els desastres naturals no es poden evitar. Però la pèrdua de la vida i la misèria poden ser minimitzades mitjançant la preparació per al desastre. Haití ja ha patit milers de morts amb l’ huracà Jeanne el 2004, i el Katrina al 2005, ambdós van confirmar la importància de comptar amb una sòlida infraestructura pública en els països que pateixen catàstrofes d’aquesta mena. Haití va ser i continua sent extremadament vulnerable. Lluny de ser la culpa del poble haitià, Haití ha estat sistemàticament explotada durant segles pel colonialisme i el neocolonialisme.

 

La República d'Haití va néixer d'una revolució d’esclaus, convertint-se en la primera nació independent d'Amèrica Llatina i el primer país en abolir l'esclavitud a les Amèriques. Haití va oferir refugi a Simón Bolívar durant la seva lluita per alliberar el continent. Per gosar ser lliures, Haití va ser envaïda successivament per francesos, anglesos, i espanyols. Touissant Louverture, el líder heroic de la Revolució d'Haití va morir en una presó francesa, i la jove República va haver de pagar fortes indemnitzacions a aquest país.

 

Haití va seguir sent víctima de la diplomàcia occidental, que va assolir la seva màxima expressió en una ocupació nord-americana des del 1915 fins el 1934. Més recentment, el president Aristide va ser expulsat del país amb la complicitat dels Estats Units, França i Canadà al 2004 en circumstàncies que recorden molt a la sortida il·legal del President Zelaya d'Hondures al 2009. Aristide s'havia resistit als esforços per privatitzar les empreses estatals i havia demanat una reparació històrica a la República francesa.

 

A causa del terratrèmol, el control de facto d’ Haití, és probable que passi a mans del la IV Flota d’Estats Units, que va ser recentment desplegada a la zona. La presència nord-americana a Haití ha de donar pas amb la màxima celeritat a un enfortiment de la missió multilateral sota els auspicis de les Nacions Unides. La JSC exigeix la immediata anul·lació del deute d'Haití i un paquet financer equivalent incondicional a Haití del 100% del seu PIB en un període de cinc anys com a mesures econòmiques necessàries pel seu futur desenvolupament i reforçament de les seves institucions i democràcia. D’igual forma els països del món desenvolupat, especialment els seus ex-colonitzadors, haurien de proclamar un política d’estrangeria fortament generosa amb la migració haitiana.

 

Mentre els ulls del món avui miren a Haití, hi ha molts altres països que reben molta menys atenció, però no per això menys vulnerables. Les actuals i passades estructures econòmiques i institucionals segueixen sent les culpables. La JSC està convençuda de que el que es requereix és una reforma profunda de les nostres institucions financeres internacionals i un enfortiment de les estructures polítiques, en especial les Nacions Unides.